La vida tranquil·la, de Marguerite Duras
La vida tranquil·la, de Marguerite Duras.
Traducció d’Antoni Clapés
Francine Veyrenattes (Françou) ens explica —i s’explica— com en Nicolas, el seu germà, es baralla a mort amb l’oncle Jérôme; la vigilància discreta i segura que organitza la família entorn de l’agonitzant; com la llibertat que ha conquerit d’aquesta manera condueix en Nicolas a l’amor i, més tard, a la mort. Al mateix temps, Francine també arribarà a l’amor, i els seus pares a la follia.
La impassibilitat de la narradora emet un so estrany, ràpid. Ella mateixa ho ha provocat. I ho ignora. I a mesura que ho explica en pren una consciència cada vegada més precisa. Aquesta descoberta esdevé fins i tot el veritable argument del llibre —que és la depuració progressiva d’una ànima— i el seu principal atractiu.
Francine es promet: «Tindré una vida tranquil·la». Finalment, des del si d’una gran fatiga, vol deixar-se estimar, i estimar. I tenir fills. Aquest és un camí sincer. Vol la felicitat. La senzillesa. I al final, la mort.
«El lector acaba estimant aquesta Françou que dubta, que no s’agrada i que vol estimar i ser estimada, però que se sent fora de lloc.
És un text molt autobiogràfic: una novel·la magnífica.» Antoni Clapés
Fitxa tècnica:
Títol: La vida tranquil·la
Autora: Marguerite Duras
Traducció: Antoni Clapés
Títol original: La vie tranquille
Il·lustració de la coberta: Montse Mayol
Col·lecció: L’illa Roja, 7
ISBN: 978-849474-84-3-1
Pàgines: 222
Mides: 170 x 120 mm
Data d’edició: març de 2018
PVP: 17 € Compra’l ara
Feu-ne un tastet
Descarregueu-vos el punt de llibre
Premsa:
Eva Vàzquez al Punt Avui i en pdf
David Vidal a l’Ara
Anna Guitart a Tot el temps del món
Ma. Àngels Cabré a l’Ara Llegim
David Marín a la República 1, 2 i 3