El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre l’escena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que s’escapi de la ironia esmolada de Renard. “Els elogis —escrivia— s’inverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos.”
En aquesta selecció de textos, a cura d’Antoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes d’un escriptor lúcid i valent, un aplec d’opinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, l’orgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps d’excessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. “La ironia salva el món”.
Títol: Els burgesos són sempre els altres
Subtítol: Del Diari de Jules Renard (1887-1910)
Autor: Jules Renard
Selecció de textos i traducció: Antoni Clapés
Il·lustració de la coberta: Montse Mayol
Col·lecció: L’illa Roja, 5
Pàgines: 282
Isbn: 978-849450-41-0-5
PVP: 15 € Compra'l ara
Data d'edició: febrer de 2016
Versió e-book 7,99 € Comprar
Llegiu-ne un fragment
Antoni Clapés, poeta, traductor i editor.
També us pot interessar: Pèl de panotxa
Premsa:
"El retorn al veritable plaisir du texte." Maria de Mar Oliva a Sonograma.
No n'hi ha prou a ser feliços, Eva Piquer a l'Ara.
El saludable verí de Jules Renard. Jordi Nopca a l'Ara.
L'acidesa de Jules Renard. Eva Vázquez al Punt Avui
Dolors Udina recomana Els burgesos són sempre els altres a TV3
L'enginy verinós de Jules Renard. Esteve Plantada a Nació Digital
Les cartes que s'adreçava Renard. Joan Garí a l'Ara.
Xavier Serrahima al seu blog
