Botànica popular catalana, de Cels Gomis i Mestre
Cels Gomis i Mestre va deixar acabada la segona edició de la Botànica popular catalana l’abril de 1909. Havia fet una “feina d’abella” –hi escrivia- aplegant totes les creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums que deien els catalans del seu temps en relació a les plantes i que havia pogut arreplegar quan voltava pel país fent la seva feina d’enginyer. L’olivera, la vinya i el blat són les tres espècies més ben representades. La tríada mediterrània i els productes que n’elaborem: l’oli, el vi i el pa, acaparen bona part de les dites i les creences del nostre imaginari col·lectiu. Però la relació amb el món vegetal va molt més enllà i Gomis aplega coneixements de fins a 194 plantes, un tresor que ara posem de nou a l’abast del lector. Ara que fa també un segle de la mort d’aquest folklorista injustament oblidat.
Fitxa tècnica:
Títol: Botànica popular catalana
Autor: Cels Gomis i Mestre
Pròleg: Salvador Palomar
Il·lustracions: David Granato
Col·lecció: La Talaia clàssics, 2
Data d'edició: juliol 2015
Mides: 130 X 210 mm.
Pàgines: 400
PVP: 18 € Exhaurit
ISBN: 978-84-942564-6-2
Llegiu-ne un fragment.
Judit Pujadó al Diari de Girona.
Rosa Peroy entrevista Emili Samper a la Manyana
Jose Enrique Gargallo a la Revista Tantàgora.
David Bueno a Presència
Cels Gomis, el folclorista oblidat, al Telenotícies