jules renard

Jules Renard (1864-1910) va néixer en un poblet del País del Loira, però va passar la infantesa i bona part de la vida a Chitry-les-Mines (Nièvre). A vuit anys, va entrar
com alumne intern a l’Institut de Nevers, i als disset se’n va anar a París per fer el batxillerat. S’hi va quedar malvivint gràcies a la modesta pensió que el pare li passava. Llegia a tothora i freqüentava el món de les lletres i del teatre. Al 1887 va començar a redactar el Diari que escriurà al llarg de la seva vida. Per aquesta obra, de la qual n'hem editat una selecció sota el títol Els burgesos són sempre els altres, serà reconegut com un dels grans escriptors francesos —i un ironista de primera magnitud.
El 1888 es va casar amb una dona rica que li alleujà la situació econòmica i l’any següent va fundar la revista literària Mercure de France. Va fer amistat amb tots els grans noms de les lletres franceses del moment. Publicà diverses novel·les —molt sovint de caire autobiogràfic—, fins que al 1894 l’èxit li va arribar amb Pèl de panotxa.
El 1904 va ser elegit batlle del seu municipi per les llistes republicanes, des d’on va lluitar contra la ignorància que mantenia els pagesos en condicions penoses, que ells acceptaven amb resignació. Va ser batlle de Chitry fins a la mort, esdevinguda el 1910 com a conseqüència de l’agreujament de l’arteriosclerosi.

Les galetes (cookies) utilitzades serveixen per oferir un millor servei. Si acceptes és que hi estàs d'acord. Més informacióaccepto