Balaguer, 1976. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida, amb una tesi de lingüística occitana, centrada en la variació geolingüística dels parlars gascons de la Vall d’Aran i de l’Alt Comenge –a l’Estat francès– que li va valer el Premi Extraordinari de Doctorat en Filologia. És professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la mateixa universitat des de 2001, on dirigeix la Càtedra d’Estudis Occitans i imparteix lingüística occitana, tot i que també hi ensenya o hi ha ensenyat gramàtica històrica, fonètica, lexicologia o lingüística aplicada catalanes, ja sigui en cicles inicials o en estudis de màster. Ha estat docent de geolingüística en matèries de tercer cicle a la Universitat de Tolosa – Joan Jaurès durant més de mig decenni, i professor d’occità tant per al Conselh Generau d’Aran com per a d’altres institucions o organismes, com l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Ajuntament de Girona o la Universitat Catalana d’Estiu. A més de la formació en Filologia Catalana, disposa d’un Diploma d’Estudis Avançats en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Fins ara la seua recerca científica s’ha centrat sobretot en l’occità i sovint, més específicament, en el gascó i l’aranès, i ha tingut com a conseqüència més de centa trenta publicacions de tipologia diversa (articles en revistes especialitzades, capítols de llibre, recensions, informes científics...) en català, occità, francès, alemany, portuguès o anglès sobre qüestions dialectològiques, toponímiques, gramaticals i sociolingüístiques, que se sumen a més de mig miler d’articles d’opinió en mitjans diversos. És autor dels següents volums: Gramatica aranesa (2007, segona edició l’any 2010), primera gramàtica moderna de l’aranès, descriptiva i prescriptiva; L’Occità. Gramàtica i diccionari bàsics (2011), treball on s’exposen i es comparen les formes i estructures de l’occità referencial i del gascó de la Vall d’Aran, i que inclou el primer diccionari català-aranès; Entre dues frontères. Estudis de lingüistica occitana (2008), compendi d’assajos lingüístics que incorpora una primera mostra cartogràfica de quaranta mapes sobre les varietats dialectals de la Vall d’Aran, o Toponímia de Bausen e des Quate Lòcs (2001), que constitueix la primera monografia sobre els noms de lloc d’una localitat occitanoparlant del Principat. També és autor de l’opuscle Elements bàsics de llengua occitana (2009), publicat per la Generalitat de Catalunya, i coeditor tant del volum que recollia els continguts aranesos del programa de TV3 Caçadors de paraules (Caçaires de paraules, 2009) com de les d’actes de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans –de la qual forma part del Consell d’Administració– celebrat sota la seua coordinació a Lleida l’any 2014 i que aplega aproximadament un centenar de contribucions multilingües d’investigadors de quatre dels cinc continents. Ha participat en nombrosos congressos i trobades científiques que han tingut lloc en diversos estats europeus (de Portugal fins a Cròacia, passant per Alemanya, Àustria o Itàlia), ha participat en comitès científics de diferents convencions filològiques internacionals i ha estat avaluador per a revistes de lingüística o filologia. Igualment, forma part del Conselh Lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana i va exercir de director, designat per la Generalitat de Catalunya, de la comissió encarregada de fixar les formes del primer traductor automàtic occità-català, integrada per experts nomenats per administracions territorials dels estats francès i italià. Acaba de publicar Petit atles lingüístic de la Vall d'Aran.
